1 DIA A L’HABITACIÓ

Estic a la meva habitació, avui fa un dia molt assolellat, i se sent el piu-piu dels ocells que canten contents.
De cop i volta se sent un BRUMM! BRUMM! Era un cotxe i pel seu soroll havia de ser un cotxe força gran.

TOLON! TOLON! ja sonen les campanes perquè són las dues en punt.
De la cuina surt un xup-xup, deu ser que la mare ja està preparant el dinar.
Del carrer s’escolta a una dona renyant al seu fill, segurament ja li ha fet pujar la mosca al nas.
Bub-bub! S’escolten lladrucs de diferents gossos i el mec-mec de la botzina del cotxe.

Adéu-siau! Crida una senyora més fresca que una rosa. Oh !Eh !Oh !Eh! passa un nen corrents com un llamp I cridant victòria perquè ha guanyat partit de bàsquet i està molt feliç.

Miau! Miau! Crida un gat del carrer, i em sembla que és el meu. Se sent sonar el telèfon RIINGG! RINGG!! qui deu ser ara? He hagut d’anar molt ràpid a agafar-lo, i resulta que s’havien equivocat. Avui amb aquest sol que fa no fa gens de fred i això que diuen que “a primers de Novembre el teu foc ja pots encendre”, però bé tot arribarà.