A vegades, l'amistat és dificil.

L’amistat és un sentiment convingut amb una altre persona.

· A tothom li agrada tenir amics, perquè amb ells t’hi sents bé, et diverteixes, t’escolten, t’ajuden... i saps que sempre pots comptar amb ells per el que necessitis. Els hi agafes molta confiança i saps que els hi pots explicar qualsevol cosa, que ells no ho diran. Però a vegades no es tan fàcil fer amics, ja sigui perquè penses que no li cauràs bé a aquella persona o simplement perquè et fa cosa parlar-li.
Però al finalment quant et decideixes a parlar-li veus que no era tan difícil, vas coneixent-lo i t’adones de que teniu moltes coses en comú, t’agrada estar amb ell.


Però no sempre és així, moltes vegades les persones venen amb tu, ho bé perquè no tenen ningú més en aquell moment o simplement per l’interès i et penses que és amiga teva, que ja pots confiar amb ella. Però t’equivoques, perquè en realitat aquella persona t’enganya, i et critica a les esquenes. Tu al·lucines amb aquella persona, perquè veus que no només ho fa amb tu, que ho fa amb tothom.


Moltes vegades, t’agrada tant estar amb aquella persona, amb la que has passat tots aquells moments inoblidables, aquella que t’ha ajudat quan ho has necessitat, aquella qui t’ha escoltat...) que li acabes agafant molt d’afecte, però...quant un dia et diu que aquest any haurà de marxar d’aquí... al principi no li dones importància perquè creus que s’ho repensarà i no marxarà.
Però amb el temps veus que no va en broma, que marxarà molt lluny de on vius tu i que probablement no el tornaràs a veure i no podreu parlar-vos. Pensar aquestes coses et destrossa, i intentes passar-t’ho lo més bé possible amb ella el temps que encara està aquí. Però saps que cada dia falta menys per quan marxi.
Tu cada dia li dius que no marxi que es quedi aquí que si vol es pot quedar a casa teva...Però saps que això és impossible, i que ella no i pot fer res, però tu per si cas ho intentes encara que tens més que clar que no si pot fer res perquè es quedi.
Quant finalment arriba el dia estàs molt trista, però no només tu, totes les seves altres amigues també ho estan. Però... quan veus que ja està a punt de pujar a l’avió només tens temps de dir-li: NO M’OBLIDIS QUE JO NO T’OBLIDARÉ! :)

Perquè saps que si realment és amiga teva ella mai t’oblidarà.

EL DIARI LILA DE LA CARLOTA

El diari lila de la Carlota


GUIÓ PER A LA CRITICA DEL LLIBRE DEL TERCER TRIMESTRE

Autor: Gemma Lienas
Any de publicació: març del 2001
Gemma Lienas ha rebut diferents premis nacionals, com el Ramon Muntaner per Dos cavalls l’Odissea per la seva novel·la sobre l’anorèxia Bitllet d’anada i tornada o l’Andròmina per Vol nocturn , i un internacional, la menció d’honor de l’IBBY del 1990 per Així és la vida,Carlota. Ha estat tr4aduïda a diferents llengües: castellà, basc, alemany, Italià, portuguès... entre d’altres.



Aquest llibre és una novel·la.
És l’aniversari de la Carlota i la seva àvia li regala un diari de color lila, ella al principi diu que no vol escriure un diari però l’àvia li dóna una idea, li diu que no sigui un diari personal, que escrigui segons el feminisme.
La idea de l’àvia li agrada. A mesura que va mirant el seu entorn veu que en moltes coses els homes hi tenen més importància que les dones.
A ella això no li sembla bé i ho va escrivint tot en el seu diari.
L’àvia a vegades li envia correus electrònics amb cartes de noies d’altres països que expliquen com és de dura la seva vida sent una noia.
Al final la Carlota i una amiga seva tenen la idea de que podrien enviar el diari a l’editorial per a veure si l’agafaven i en feien un llibre.




Carlota: la jove protagonistes que escriu el diari i veu el món amb uns altres ulls.
L’avia Isabel: l’avia que li regala el diari a la Carlota.
La mare i el pare de la Carlota.
En Marc: és el germà petit de la Carlota.
L’avia Anna: que no li importa el que digui la seva neta sobre el feminisme.
El/la Plaf: el ratolí que tenen de mascota en Marc i la Carlota.
Marcel: un amic de la Carlota.
Ramon: el cosí d’en Marc i la Carlota.
Mireia: amiga de la Carlota.

En el llibre els personatges no estan gaire ben descrits ja que no t’explica el caràcter que tenen, la manera de ser...
El ritme de la narració no era ni molt ràpida ni molt lenta. Tot comença a casa la Carlota, però llavors va succeint a llocs diferents, a casa l’àvia Anna, a casa l’avia Isabel, a l’escola...i a pocs llocs més. Era hivern, estaven a Nadal.


El diari lila de la Carlota, t’ensenya com és realment el món on vivim, on l’home és superior a la dona sense cap motiu en concret, pot ser perquè és més fort.
Aquest llibre sense adonar-te’n t’hi acabes enganxant, perquè està escrit en un to juvenil.
Jo el recomano a tots aquells i aquelles que trobin que el masclisme és una cosa horrible i els hi agradaria saber com viuen les dones i noies en els altres països.

MIRA EL MÓN AMB LES ULLERES LILES DEL FEMINISME!