T’agrada el Nadal?

A mi, m’agrada el Nadal i les festes que es fan durant aquests dies. Però no a tothom li agraden, ja que és una festa catòlica, que representa el naixement de Jesús.

El més habitual que es fa per Nadal, és reunir-se amb la família, per fer el cagatió a la nit del dia 24, els populars dinars del dia 25, on normalment es menja escudella i torrons de tota mena, el dinar del dia 26 que és Sant Esteve, també ens reunim per fer-nos regals entre nosaltres ja que durant aquesta època se’n fan molts. Reunir-se per fer el cap d’any i menjar els dotze grills de raïm és d’allò més popular. El dia 6 de gener, fer els reis...

Totes aquestes activitats es fan per les festes de Nadal, però no tothom les fa, perquè hi ha gent què, o bé són d’una altre religió i no es celebren aquestes coses perquè no creuen amb Jesús, creuen amb un altre Déu, o també hi ha gent que no els hi agrada fer regals, o simplement no agrada el Nadal perquè és consumeix massa i es gasten masses diners de lo habitual. Si ens fixem en el nostre entorn, en el tema de la economia, hi ha moltes desigualtats. Hi ha persones que ho tenen tot i d’altres que no tenen res, i en aquestes festes de Nadal, això es nota molt. En els anuncis publicitaris, ens ensenyen totes aquestes misèries, aquestes famílies que no poden no només no tenir regals, sinó no poden ni menjar. Aquests anuncis, ens els remarquen en aquesta època, i realment passen durant tot l’any. Això, ens dóna visió diferent del Nadal, ja que hi ha gent, que marxa a països del tercer món o dóna tot allò que pot a aquesta gent que ho necessita més que d’altra. Per això, la negació al Nadal en algunes persones, ja que el consumisme és la principal causa de les diferencies d’economia que hi ha en certs països.

En fi, podem dir que hi ha gent que li agrada el Nadal, per reunir-se amb la família, per passar-s’ho bé junts, per fer-se regals, per celebrar el naixement de Jesús (encara que s’ha anat perdent); i altra gent que està en contra, per la visió del tercer món, per el consumisme, per les desigualtats, perquè no creuen en Déu (ja que ara hi ha molta diversificació de religions/cultures/ètnies)...

La noia en la finestra: Salvador Dalí i Domènech

1. FITXA TÈCNICA

Títol: La noia en la finestra.
Autor: Salvador Dalí i Doménech.
Any de realització: al 1925.
Lloc actual: Museu Nacional Reina Sofia. Madrid.

2.BIOGRAFIA DEL PINTOR

Salvador Dalí i Domènech va néixer l'

11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres, població situada a la comarca de l'Alt Empordà. Era pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre, treballant com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. La seva obra és coneguda arreu del món i se'n poden contemplar moltes al Teatre - Museu Gala Salvador Dalí de Figueres.

3.DESCRIPCIÓ

Aquest quadre ens representa el retrat de la seva germana, l’Anna Maria. La pintura és molt figurativa i el retrat de la dona és molt realista. Ens representa, un paisatge des de una finestra i una dona d’esquenes mirant el paisatge. En el quadre original, el paisatge era reflectit en els vidres de la finestra. La llum en la part posterior de la noia, ressalta una de les formes més preferides per Dalí. El paisatge vist per la finestra és la badia de Cadaqués. En el fons, hi podem veure la costa on s’hi allunyen unes muntanyes. El quadre és bastant simètric, encara que aquesta simetria es trenca veient el cos de la dona que està retratada. Direm que és simètrica, perquè tot segueix una estructura lineal, com podem veure a la finestra. Els colors són freds com el blau i el blanc. La dona està recolzada en el marc de la finestra, mirant el mar. La seva cama recolza tot el pes del seu cos. Aquesta posició, anys enrere s’anomenava “contraposto”, que els escultors antics feien servir en les seves obres per tal de que la figura s’aguantés esvelta i causés un cert moviment. Porta un vestit blanc, amb ratlles blaves, lleuger i llarg. Porta el cabell recollit, i unes sabates d’estiu. Les cortines són blaves i ondulades. En el marc de la finestra, s’hi troba un mocador de seda blanc. El clima que hi és representat en el quadre és mediterrani encara que no fa gaire bon temps. El cel està emboirat, com s’hi hagués acabat de ploure.

4.ESTIL

L’estil representat en el quadre és realista ja que retrata una dona amb total perfecció. Els seus colors i les seves formes el fan característic en el seu estil. Quasi totes les obres de Dalí són representades en estil realista però a causa de moviments socioeconòmics i polítics en la seva vida personal, va aparèixer un nou moviment: el surrealisme. Era un estil en el qual ell s’identificava i s’expressava com podem veure en una obra molt coneguda: “El gran masturbador”. Amb aquesta obra va començar a pintar amb l’estil surrealista.
Dalí fa servir uns colors més aviat freds per pintar les seves obres. Aquest quadre fa que sigui realista per:
- La dona que està recolzada a la finestra contemplant tranquil·lament el mar. – per la seva perfecció, el realisme en les corbes del seu cos, els cabells, les cames... -.
- El paisatge que es veu a través de la finestra. – pel que es representa, una platja, una badia, unes muntanyes...un paisatge complet on l’autor del quadre solia passar les vacances.

5.TÈCNICA

La seva tècnica és l’oli.
El seu suport és el llenç. (tela feta de lli, cànem o cotó teixida a mà).

6.ANÀLISI FORMAL

Línia: En aquest quadre hi predomina l’ús de les dues línies: la línia corba que dóna la sensació de significació en el quadre, és a dir, que la dona és el més important en aquest retrat, ja que realment l’autor volia retratar la seva germana en un fons on per ell sigues important, la platja de Cadaqués. La línia recta és utilitzada per el fons del quadre, és a dir, les finestres, allò no significatiu, allò que complementa la figura principal.

Colors: En aquest quadre hi predomina la gamma de colors freds utilitzats per a representar cada element de la pintura. Aquests colors, fa que la pintura sigui tendra i tranquil·la vista des de ulls de l’espectador. El vestit blanc que porta la dona, ressalta en la pintura i fa que sigui més important que la resta de complements representats, encara que a la vegada, fa que sigui discret com la mateixa forma i posició que expressa la dona. Alhora, veiem el contrast dels dos blaus que es veuen en el paisatge; el blau trist del cel i el blau del mar que representa pau i tranquil·litat. El color marró de les parets fa que l’habitació tingui un aire trist; així que podem veure com si hi haguessin dos mons diferents: l’un darrere la finestra (paisatge - pau) i l’un dintre de l’habitació (tristesa).

Llum i textura: la llum apareix i es donada des de la part posterior de la dona. Dins de l’habitació es pot veure com hi ha absència de lluminositat però gràcies a la llum que entra per la finestra, fa que la figura de la dona sigui representativa i significativa en la pintura. La llum és un element clau per destacar el retrat de la seva germana ja que era l’únic objectiu principal de Dalí. Si no hi hagués llum, les figures no tindrien un significat més alt que un altre. La superfície és llisa.

Composició: Aquest quadre té una composició bastant simètrica. La figura més important és la dona, la qual està situada al centre del quadre. A cada costat de la dona hi ha els dos marcs de la finestra i les cortines, completament idèntiques. En el fons, hi podem veure el paisatge que també té gran importància. La figura és centralitzada i lineal, per una part perquè la forma centrada és trencada per un moviment de formes corbes com ho representa el cos de la dona, i els aspectes lineals són aquells complementaris com la finestra. Les cortines són dos elements que tenen la mateixa importància i que equilibren el quadre per tal de no fer ombra a la dona.

Temps: Realment, aquesta pintura no representa un temps exacte ja no s’hi representa cap element simbòlic o de mitologies antigues o futures.

Ritme: El ritme d’aquesta composició és estàtica, ja que els elements no es mouen, es a dir, que tenen un ritme uniforme. Si aquesta figura, hagués estat esculpida per un escultor romà, el moviment que té la posició de la dona, seria anomenat “contraposto”, on era un element per crear moviment a l’escultura.

7.INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SIGNIFICAT

Tema: El tema, és la germana de Dalí, Anna Maria, observant el paisatge que apareix en la finestra de la seva habitació. Aquest paisatge representa la platja de Cadaqués, on Dalí solia passar les vacances d’estiu. La dona és recolzada a la finestra, amb la mirada perduda a la costa.

Recepció: Sovint creava pintures on era representada la seva germana. Per ell, la seva germana ho era tot, ja que passaven moments inoblidables junts, encara que a vegades la distància els separava. Per poder recordar-la la dibuixa i la representava en llocs on ella i ell solien estar. A la seva germana, li afalagava molt que la pintés.

Funció: La seva funció era principalment decorativa i commemorativa, ja que decorava una estància amb una persona molt significativa.

Explicacions i símbols: En aquesta pintura no hi són representats gaires símbols ja que no és una obra tan completa de símbols com “El gran masturbador”. Aquesta obra, es separa per dos mons: l’un dins l’habitació i l’altre fora. El paisatge és representat com un món diví, de tranquil·litat i pau, on no hi ha problemes. El món de l’habitació, és el món quotidià. És a dir, en aquest quadre, hi ha un cert dualisme: el món diví i el món real. El cos de la dona no és representat com un símbol d’amor carnal ni de plaer sensual sinó un personatge significatiu en la vida del Dalí. La posició que representa la dona en la figura és de mirar més enllà de la finestra, és a dir, que és representada amb la mirada perduda, on ella pot somiar tot allò que ella vol des de un món real, només mirant per la finestra

.

1 DIA A L’HABITACIÓ

Estic a la meva habitació, avui fa un dia molt assolellat, i se sent el piu-piu dels ocells què canten contents.
De cop i volta se sent un BRUMM! BRUMM! Era un cotxe i per el seu soroll havia de ser un cotxe força gran.

TOLON! TOLON! ja sonen les campanes perquè són las dues en punt.
De la cuina surt un xup-xup, deu ser que la mare ja està preparant el dinar.
Del carrer s’escolta a una dona renyant al seu fill, segurament ja li a fet pujar la mosca al nas.
Bub-bub! S’escolten lladrucs de diferents gossos i el mec-mec de la botzina del cotxe.

Adéu-siau! Crida una senyora més fresca que una rosa. Oh !Eh !Oh !Eh! passa un nen corrents com un llamp I cridant victòria perquè a guanyat partit de bàsquet i està molt feliç.

Miau! Miau! Crida un gat del carrer, i em sembla què és el meu. Se sent sonar el telèfon RIINGG! RINGG!! qui deu ser ara? He hagut d’anar molt ràpid a agafar-lo, i resulta que s’havien equivocat. Avui amb aquest sol que fa no fa gens de fred i això que diuen que “a primers de Novembre el teu foc ja pots encendre”, però bé tot arribarà.

1 DIA A L’HABITACIÓ

Estic a la meva habitació, avui fa un dia molt assolellat, i se sent el piu-piu dels ocells que canten contents.
De cop i volta se sent un BRUMM! BRUMM! Era un cotxe i pel seu soroll havia de ser un cotxe força gran.

TOLON! TOLON! ja sonen les campanes perquè són las dues en punt.
De la cuina surt un xup-xup, deu ser que la mare ja està preparant el dinar.
Del carrer s’escolta a una dona renyant al seu fill, segurament ja li ha fet pujar la mosca al nas.
Bub-bub! S’escolten lladrucs de diferents gossos i el mec-mec de la botzina del cotxe.

Adéu-siau! Crida una senyora més fresca que una rosa. Oh !Eh !Oh !Eh! passa un nen corrents com un llamp I cridant victòria perquè ha guanyat partit de bàsquet i està molt feliç.

Miau! Miau! Crida un gat del carrer, i em sembla que és el meu. Se sent sonar el telèfon RIINGG! RINGG!! qui deu ser ara? He hagut d’anar molt ràpid a agafar-lo, i resulta que s’havien equivocat. Avui amb aquest sol que fa no fa gens de fred i això que diuen que “a primers de Novembre el teu foc ja pots encendre”, però bé tot arribarà.

JO SÓC D'AQUESTA MANERA

Jo em dic Anna, què vol dir benèfica i compassiva, i prové de l’hebreu Hannah.
A mi no és que m’agradi molt aquest nom però no és lleig. Anna és el nom que més es posa arreu del món.


Psicològicament sóc molt tranquil·la, quasi mai em poso nerviosa, sóc simpàtica i generosa. Ha vegades m’enfado però se’m passa ràpid.
Estudiar no m’agrada gaire, però en quasi totes les assignatures trec bones notes.
Abans de fer les coses, primer ho penso per si està bé o malament.


D’estatura sóc normal, ni molt alta com una girafa ni molt baixa com un pollet. Tinc el cabell d’un color marronós i els ulls d’un marró verd i són grossos, les orelles petites, el nas normal, tinc els dits de les mans i dels peus llargs i prims.Tot i que menjo, estic prima. Però tot i això m’agrada com sóc, l’únic que canviaria de mi són les dents, perquè les tinc mal posades i perquè segurament hauré de portar ferros.