JO SÓC D'AQUESTA MANERA

Jo em dic Anna, què vol dir benèfica i compassiva, i prové de l’hebreu Hannah.
A mi no és que m’agradi molt aquest nom però no és lleig. Anna és el nom que més es posa arreu del món.


Psicològicament sóc molt tranquil·la, quasi mai em poso nerviosa, sóc simpàtica i generosa. Ha vegades m’enfado però se’m passa ràpid.
Estudiar no m’agrada gaire, però en quasi totes les assignatures trec bones notes.
Abans de fer les coses, primer ho penso per si està bé o malament.


D’estatura sóc normal, ni molt alta com una girafa ni molt baixa com un pollet. Tinc el cabell d’un color marronós i els ulls d’un marró verd i són grossos, les orelles petites, el nas normal, tinc els dits de les mans i dels peus llargs i prims.Tot i que menjo, estic prima. Però tot i això m’agrada com sóc, l’únic que canviaria de mi són les dents, perquè les tinc mal posades i perquè segurament hauré de portar ferros.